Confiança

L’altre dia mentre preparava una xerrada sobre recerca per a companys de l’Hospital em preguntava si realment em coneixien, si sabrien quins eren els mèrits, més enllà de ser el President del Comitè de Recerca, que justificaven el que jo, pobret meu, i no qualsevol altre, és dirigís a la resta. Ràpidament vaig arribar a la conclusió que, probablement, no en tindrien ni idea. I, òbviament, em va produir un cert neguit. Quina credibilitat podrien tenir les meves opinions sense estar recolzades per l’experiència i alguns èxits ? Segons la meva manera de veure les coses, cap, sens dubte. Corria, per tant, el risc de rebre l’etiqueta de cantamanyanes. Així que, vaig decidir afegir una primera diapositiva per, abans de res, mostrar alguns dels mèrits i experiències que, més enllà de càrrecs, em permetrien aportar alguna que altra cosa de profit. 

Vaig trobar un cert paral·lelisme entre aquesta situació i la que afrontem cada dia davant els pacients a la consulta. El pacient obre la porta i el primer que sol veure és una persona amb una bata blanca asseguda en un despatx mirant la pantalla d’un ordinador que, amb sort, li encaixarà la ma i es presentarà. La major part de les vegades, el pacient no té cap referència del metge a qui confiarà el seu problema de salut. Posem per cas un pacient que té una malaltia renal crònica avançada i el metge li diu que caldrà fer diàlisi o un trasplantament en menys d’un any. Què fa que el pacient ho accepti com a cert? No sol tenir referències professionals del metge que té al davant. Com sap que no s’erra? Podria ser qüestió d’empatia, d’habilitat de comunicació o simplement un creuament de mirades que transmeti credibilitat. Però, tot i que de ben segur ajuden, aquestes característiques no expliquen el fenomen. En la meva opinió, la explicació rau en la confiança que genera no el metge, que també, sinó principalment el nostre sistema sanitari públic. El pacient sap que, independentment dels professionals concrets que l’atenguin, el sistema li garanteix un resposta adient.  Ho sap i hi confia.  

Que duri.