EL CAMÍ MÉS CURT

La prevalença de pacients en teràpia renal substitutiva (TRS) continua augmentant a Catalunya. Es tracta d’un població petita en nombre, però que consumeix un part important del pressupost sanitari. Les dades més recents són de 2013 (http://trasplantaments.gencat.cat/web/.content/minisite/trasplantament/registres_activitat/registre_de_malalts_renals/arxius/Informe-2013_FINAL.pdf), però res fa pensar que aquesta tendència es modifiqui, més aviat el contrari. El Registre de Malalts de Catalunya (RMRC) és una eina imprescidible per a fer anàlisi i presa de decisions. Tots els nefròlegs haurien de visitar la web de la ocatt on hi ha el RMRC per tenir consciència de la seva importància.  Cal el compromís de tots el que hi reportem les dades per a fer-lo més àgil i poder tenir la informació en temps real o al menys amb un retard menor.

Tornant al fil del comentari sobre l’augment de prevalença de TRS no queda molt clar l’orígen, no sembla justificar-ho l’increment d’incidència ni la reducció de mortalitat. Caldria veure si l’augment de prevalença es deguda al trasllat de residència a Catalunya de pacients ja en TRS. Deia que hi ha un augment de la incidència de TRS a 2013. La meva predicció és que aquesta tendència alcista continuarà durant 2014-2015. I no només això sinó que també la mortalitat en hemodiàlisi augmentarà. Per això feia la reflexió anterior sobre la importància de tenir dades en temps real.

La meva predicció es basa amb els següents arguments. El primer és l’esforç que s’està duent a terme des del RMRC per tal de no perdre informació. En segon lloc, la indicació d’hemodiàlisi s’ha generalitzat i freqüentment resulta el camí més curt per “resoldre” els casos no estricatment de malaltia renal crònica o amb greus comorbilitats. Hi ha alguns d’aquests casos on la insuficiència renal apareix com a causa del fracàs d’un altre òrgan, per exemple insuficiència cardíaca. N’hi ha d’altres on el pacient, a la vegada que insuficiència renal, presenta patologies que abans es consideraven contraindicació per a inici d’hemodiàlisi (per exemple demències i càncer amb mal pronòstic a curt termini).

En aquests casos amb elevada comorbilitat i amb mal pronòstic cal un enfoc global amb la participació activa del pacient i la seva família en la presa de decisions. Cal explicar en claretat no sols en què consiteix el tractament de diàlisi sinó també quin és el pronòstic en diàlisi i quin seria el pronòstic en cas de realitzar un tractament conservador. Cal dedicar els recursos apropiats per a donar la millor atenció a aquests pacients. Recursos vol dir tenir personal entrenat i dedicat. El problema és que els hospitals consumeixen menys recursos amb la inclusió d’aquests pacients en diàlisi per a poder transferir-los després a centres concertats extrahospitalaris. Trobo a faltar una estratègia impulsada des de l’Administració amb abordatge global de la MRC avançada i el TRS.  No sempre el cami més curt és el millor camí.