El proper dijous, 8 de març es celebra el
dia mundial del ronyó. Aquest any el lema és “Dona i Salut Renal”. Com que la malaltia renal crònica afecta més
a l’home (encara que sembla que això està canviant), es tracta d’emfatitzar que
la malaltia renal també la pateixen les dones, que hi ha malalties que afecten
principalment dones com ara el Lupus i que suposa per a la dona amb malaltia
renal l’embaràs o com la malaltia renal pot afectar la fertilitat. Tot això ho trobareu a excel·lents comentaris
editorials com els publicats a Clinical Kidney Journal i que són de lliure
accés. https://academic.oup.com/ckj/article/11/1/7/4794876
El dia 8 de març és també el Dia
International de la Dona Treballadora i, a Espanya, hi ha convocada una vaga
feminista per a reivindicar la igualtat de gènere i denunciar la bretxa
salarial i la cronificació de l'atur que pateixen les dones. Es vol demostrar
que “sense les dones el món s’atura”. No puc estar més d’acord. De tota manera,
crec que també és mala sort que el dia que tenim dedicat a tot el món a parlar
de com la malaltia renal afecta a la dona, a Catalunya la notícia serà la vaga
feminista. El Servei de Nefrologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol
organitza a Badalona una Jornada sobre la Dona i Malaltia Renal Crònica http://germanstriashospital.cat/diamundialronyo . Em
sembla una excel·lent iniciativa que compta amb el suport de la Societat
Catalana de Nefrologia.
Ahir mateix una col·lega tuitava una foto
feta a una reunió de trasplantament on els 6 experts convidats eren homes https://twitter.com/AManonelles/status/969550239072964610 i es preguntava si algun dia les dones
podrien progressar professionalment igual de ràpid que els homes. Crec que la
reflexió és molt adient, doncs és un fet que a les posicions de lideratge la
proporció de dones és molt inferior a la esperada. Però, quins són els principals
motius? Per exemple, la majoria de nous nefròlegs són dones. Els equips de
Nefrologia han passat de ser majoritàriament masculins a tenir una proporció en
molts casos superior al 50% de dones. En la meva experiència com a Nefròleg no
he vist mai una diferència salarial de gènere i, en canvi si que la hi ha entre
interins i estatutaris, com comentava la setmana passada (i no sembla que això
importi massa als sindicats). Per tant no és un problema d’accés a la feina ni
de salari. Una vegada dins de la organització tothom té les mateixes
oportunitats. Puc posar com a exemple els ajuts a projectes de recerca per a
metges joves de l’Hospital de Bellvitge: dels 12 concedits en els darrers anys,
tots ho han estat a dones.
En la meva opinió la causa no és dintre de
l’Hospital sinó fora, en els rols socials i familiars. Ja he comentat altres
vegades que el període crític de desenvolupament professional en Medicina és
entre els 30 i 40 anys. Per a la dona metge que vol tenir fils, aquesta dècada
sol ser el moment escollit. Per tant, la dona en el moment més decisiu de la
seva carrera professional juga amb inferioritat de condicions. Hi ha també fets
antropològics més enllà de l’agressivitat, que també hi juguen paper, al menys
a mi m’ho sembla. Les dones integren millor el món de les emocions i el
racional, mentre que els homes poden comportar-se racionalment o en
determinades circumstàncies guiats per emocions. Un cert quixotisme de vegades
no va malament.
Els trets antropològics i els rols socials
no es canvien amb quotes. A mi em sembla que només ho podem fer a través de la
educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada