L’altre dia estava
llegint l’article “Nephrology research-the past, present and future. Floege J
et al, Nat Rev Nephrol 11, 677-687 (2015)” on 5 il·lustres nefròlegs mostren la
seva opinió sobre quins han estat els avanços més importants en el camp de la
Nefrologia en els darrers 10 anys. Sembla que en recerca bàsica serien
principalment l’eix FGF-23-Kloto, les variants genètiques de APOL1 com a risc
de MRC en raça negra i les mutacions de diversos gens (WNK4, WNK1) involucrats
en la reabsorció tubular de Na com a causa d’HTA. En el camp de la recerca
clínica s’identifica el cinacalcet per al tractament de l’hiperparatiroïdisme,
l’eculizumab per a l’aHUS, el biomarcador PLA2R Ab a la nefropatia membranosa
que dona base al tractament amb anti-CD20 mAb i l’efecte de tolvaptan sobre
ADPKD. Els autors han obviat en aquesta revisió, el camp del trasplantament
renal, on probablement la millora de les tècniques de monitoratge d’anticossos antiHLA,
que han permès l’accés al trasplantament de pacients d’alt risc immunològic, i
el nou immunosupressor belatacept han estat les millores més destacades.
Hi ha camps molt
importants com ara diàlisi, el fracàs renal agut i la nefropatia diabètica
sense avanços significatius. L’hemodiafiltració on-line no s’ha generalitzat
degut a la manca de consistència dels resultats als diferents assajos clínics.
La nefrologia és un dels camps de la
Medicina amb un nombre menor d’assajos clínics.
L’absència
d’estudis de qualitat fa que molts documents de consens recomanin tractament
sense evidència. Per exemple, en trasplantament renal amb hipertensió arterial
i proteïnúria es diu que el tractament d’elecció és el bloqueig RAS encara que
no hi havia cap estudi per a suportar-ho. Aquesta setmana s’ha publicat el
primer assaig clínic en aquesta població amb resultats negatius (Knoll GA et
al, Ramipril versus placebo in kidney transplant patients with proteinuria: a multicentre, double-blind, randomised controlled trial. Lancet Diabetes Endocrinol). Aquest fenomen es reprodueix amb freqüència
(ara mateix recordo el canvi del target d’hemoglobina en MRC). Aquests exemples
mostren la importància de fer una lectura crítica de les recomanacions i guies
clíniques i no acceptar-les com si fossin dogma de fe. Per una altra banda,
suggereix una revisió profunda per part de les societats científiques del
procediment d’elaboració d’aquestes guies. Finalment, cal incrementar la
recerca col·laborativa i els estudis de qualitat en nefrologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada