Recerca

La nefrologia és una especialitat on la recerca s’ha considerat tradicionalment com un element important de la formació. Aquesta visió ha permès assolir excel·lents resultats i un reconeixement internacional en àrees de la nefrologia com ara el trasplantament renal. Els nefròlegs de la meva generació, en acabar la formació MIR, ens vam poder dedicar a la recerca de forma exclusiva durant 3-4 anys fins a poder llegir la tesi doctoral. I amb la tesi sota el braç, no abans, ens creiem preparats per a optar a una posició d’adjunt de nefrologia en un hospital universitari.  

La situació actual és diferent. Els nefròlegs rarament tenen ja la tesi doctoral en accedir a una posició de metge adjunt. Hi ha diversos motius per a poder-ho explicar, però n’hi ha dos d’especialment importants. El primer és conjuntural i depenent de la pròpia rigidesa del sistema de contractació en el sector sanitari públic. Els nefròlegs de la nostra generació ens vam trobar sense opcions d’accedir ràpidament a un lloc de treball a l’hospital, ja que els serveis de Nefrologia estaven formats per metges majoritàriament entre 40-55 anys. La recerca va ser una sortida per a molts de nosaltres. El nefròlegs actuals s’han trobat amb una situació de ple canvi generacional i amb la possibilitat d’accés “fast-tract” a la nefrologia assistencial. El segon té relació amb els recursos que es dediquen a formació de personal predoctoral. Els metges de la nostra generació vam poder accedir amb relativa facilitat a aquest tipus d’ajuts. Actualment, aconseguir un contracte predoctoral resulta enormement difícil. La combinació de la possibilitat d’accés ràpid a un lloc de treball assistencial amb la dificultat d’obtenir un contracte predoctoral explica, en gran part, la manca de formació sòlida en recerca dels nostres adjunts joves. El problema és que una vegada dintre del “sistema” la enorme càrrega assistencial i la precarietat laboral fan difícil que aquesta feblesa es pugui corregir. I això és una amenaça, doncs ens situa en inferioritat respecte a països del nostre entorn on la formació i experiència en recerca resulta clau per accedir i progressar professionalment.

Cal plantejar solucions. La primera i més urgent passa per “formar” en recerca aquests nefròlegs joves. Hem de buscar fórmules que els permetin gaudir de períodes d’alliberament de tasca assistencial per a poder completar la seva formació, òbviament sota la supervisió d’un sènior. Les altres dues solucions anirien dirigides a l’arrel del problema. Per una banda, cal professionalitzar el model de contractació, flexibilitzar-lo, actualitzar la retribució i afavorir la mobilitat del professional. Per un altra, tal com es fa en altres països, cal incorporar la formació en recerca i la realització de la tesi doctoral dintre del període de formació MIR. Aquesta darrera mesura situaria els nostres futurs nefròlegs en igualtat de condicions respecte a la majoria dels seus col·legues europeus, augmentaria la capacitat investigadora dels Serveis de Nefrologia i garantiria el prestigi de la especialitat.