Il·lusió

Vivim un moment de profund canvi generacional a la Nefrologia. Aquest fet aporta, entre moltes altres coses, un element fonamental en el manteniment del nostre sistema públic de salut: il·lusió. Efectivament, il·lusió vol dir empenta, motivació i superació. Aquests nefròlegs joves tenen per endavant 10-15 anys per a consolidar-se professionalment en assistència, recerca i docència. Si no ho aconsegueixen hi ha el risc que la il·lusió esdevingui frustració. Però, realment els hi oferim l’entorn que necessiten per assolir aquests objectius?

No ens enganyem, aquest entorn mai havia estat massa present al nostre àmbit sanitari, i clarament ha estat depenent de la visió particular de hospitals com ara el Clínic i serveis concrets com el nostre. És cert també que junt abans de la crisi es va identificar la necessitat de potenciar la recerca als hospitals. I es van dissenyar plans estratègics on es contemplava recolzar aquesta consolidació del metge jove. La recerca és fonamental per a millorar l’assistència i a la vegada que ajuda a fer sostenible el sistema sanitari. La docència en Medicina és, més que en cap altra professió, la transmissió altruista del coneixement a les noves generacions. I també compartir el que un sap amb els companys per a què el major nombre de pacients se’n puguin beneficiar.

Un dels efectes més nocius de la crisi econòmica ha estat l’impacte sobre la consolidació professional del metge jove. Cal estabilitat i temps per fer recerca. Cal que els serveis tinguin la dimensió necessària per dur-ho ha terme. I exigir resultats, és clar. Cal tornar a oferir a aquests joves brillants la possibilitat de fer estades a l’estranger, de poder optar a programes de formació en recerca, de poder accedir al seu primer projecte de recerca. Cal buscar el punt d’equilibri entre empresa i acadèmia. Ho necessiten, ho necessitem. D’això en depèn el nostre futur.