Alguna cosa està canviant a la Nefrologia

Estava repassant com havia anat l’elecció de les primeres 700 places del MIR d’enguany i jo diria que alguna cosa està canviant a la Nefrologia. No és que sigui per a tirar coets, però sembla que la nostra especialitat cotitza a l’alça. És tracta d’un bona notícia i cal reconèixer que algunes coses s’estan fent millor de lo que es feien. Dues coses em semblen ara més importants que mai. La primera és continuar sent autocrítics i progressar en la modernització de la docència i pràctica clínica de la Nefrologia. La segona em sembla cabdal i és continuar el la direcció de fer “terrenal” la Nefrologia. Després d’uns anys on la Nefrologia semblava cosa d’erudits capaços d’entendre el que era impossible per a la resta dels mortals, durant els darrers anys hem intentat apropar-la a la realitat de la pràctica clínica d’una manera comprensible. Sembla lògic pensar que sense conèixer i sense entendre una especialitat, aquesta difícilment t’agradarà. I en això estem.

Aquesta qüestió em porta inevitablement a reflexionar sobre com mantenir l’impuls d’una determinada especialitat, àrea de coneixement o un Servei. En la meva opinió, això només s’aconsegueix amb objectius avaluables a termini i amb renovació dels lideratges. El model de “càrrec vitalici” que, siguem sincers, encara perdura als Hospitals i a les Universitats és contraproduent, doncs no garanteix el mantenir el millor rumb col·lectiu per les inevitables derives personals cap a la desmotivació o el narcisisme. La renovació no és una renúncia ni una rendició ni una traïció. La renovació no implica necessàriament el canvi de la persona sinó la revitalització del projecte, encara que lideratges massa llargs en un mateix càrrec no serien recomanables. Renovar després d’haver aconseguit millorar el punt de partida és gratificant, però encara ho és més si decideixes no continuar. Saps segur que ja has tret bona nota a l’examen.