La Nefrologia és una especialitat mèdica
que sorgeix de la Medicina Interna amb l’esperit de millorar el tractament
renal substitutiu. Podem dir que aquest objectiu s’ha assolit raonablement bé.
Una vegada el pacient requereix d’un trasplantament renal o bé de diàlisi, ja
sigui hemodiàlisi o peritoneal, el sistema sanitari li ofereix una excel·lent
atenció i tractament que, cal reconèixer, es garanteix amb una elevada dotació
pressupostària. Any rere any ens superem en trasplantaments, innovem per a garantir
l’activitat i ens sentim recolzats per la fantàstica generositat i empatia de
la nostra societat. I com no pot ser d’altra manera, ens sentim molt orgullosos
de ser el país capdavanter en trasplantament renal. El mateix es pot dir del
pacients en diàlisi; poden rebre la millor de les teràpies possibles sense cap
altra limitació que la prescripció mèdica i, a més, disposen d’un accés fàcil i
transparent al trasplantament, sempre que no hi hagi contraindicació mèdica.
Fins aquí tot semblen “flors i violes”.
Com a norma de progrés, cal evitar caure amb l’autocomplaença i mirar on cal
fixar els objectius dels propers anys. Efectivament hi ha molta feina per
endavant. Per exemple, el nombre de nous pacients que requereix tractament
renal substitutiu no para de créixer any rere any: el 2005 van ser 1034
pacients (148 pacients per milió població) i l’any 2015 van ser 1247 pacients
(157 pacients per milió de població). És a dir, aparentment en 10 anys els
nefròlegs no hem aconseguit res en termes de prevenció de necessitat de
tractament renal substitutiu. Hom podria argumentar que això és gràcies a que
hem aconseguit reduir la mortalitat abans de necessitar el tractament renal
substitutiu i que, per tant, hi ha més pacients que arriben a necessitar-lo.
Encara que no hi ha dades directes per tal de rebatre aquesta hipòtesi, algunes
dades indirectes sembla que apunten en direcció contrària i que la mortalitat
cardiovascular continua sent el principal problema entre la població gran amb
insuficiència renal crònica estadi 3.
Encara més preocupant que el nombre
creixent de persones que perden la funció renal, és la enorme proporció dels
que ho fan amb el diagnòstic de causa no filiada o determinada. Al darrer
informe de 2015 del Registre de Malalts de Catalunya pràcticament el 40% dels
pacients que van requerir inici de tractament renal substitutiu, tenien aquesta
“causa no filiada”. Aquesta proporció pràcticament s’ha doblat en els darrers
10 anys, actualment és, de llarg, la principal causa de pèrdua de funció renal a
Catalunya, molt per sobre de la diabetis que es situa al voltant del 20%. És a
dir, el nefròlegs assistim passivament a un augment imparable de pacients que
perden la funció renal i, a sobre, no sabem per què això passa. Si no sabem el
motiu difícilment el podrem prevenir.
Durant el 2018 des de la Societat Catalana
de Nefrologia impulsarem un grup de treball que defineixi 4 línies
estratègiques a desenvolupar durant els propers anys. Ben aviat els Nefròlegs
catalans rebreu una enquesta amb l’objectiu de visualitzar amb claredat el punt
de partida i els principals reptes i preocupacions de tots nosaltres. Els nefròlegs
tenim moltes coses a fer i a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada