Ara que som en període electoral escoltem a molts polítics lloant la sanitat i els seus professionals. Fins i tot repeteixen que és de les millors del món. Segons el ranking de la WHO Espanya és al setè lloc (http://thepatientfactor.com/canadian-health-care-information/world-health-organizations-ranking-of-the-worlds-health-systems/) i en eficiència segons Bloomberg caiem fins al lloc 14 (http://www.bloomberg.com/visual-data/best-and-worst/most-efficient-health-care-2014-countries). També és cert que la despesa del govern en sanitat s’ha reduït en els darrers anys (http://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/coneix_catsalut/informacio_economica/pressupost/documents/evolucio-pressupost-consolidat-anual-per-capita-2006-2015.pdf), encara que hi ha una tímida reinversió que a 2015 ha retornat a nivells de 2006.
La nefrologia es una especialitat hospitalària. Amb algunes assimetries, globalment, els hospitals públics han vist reduït significativament el seu pressupost. L’impacte i el deteriorament han estat evidents principalment en instal·lacions i equipaments, no tant en les prestacions que es donen als pacients, que s’han mantigut, com reconeixen els polítics amb l’esforçs de tots els professionals. Paradoxalment, una part del tractament renal substitutiu, la hemodiàlisi, concertada per l'administració majoritariament amb el sector privat, ha vist com s’incrementava de manera molt significativa el seu pressupost, de tal forma que resulta atractiva per als inversors, a la vegada que s’ofereix un excel·lent servei als pacients. Sembla evident que a mig termini el sobresforç dels professionals del sector públic serà incapaç de suplir la manca d’inversió. També ho és que els privats poden donar un excel·lent servei “públic”. Trobo a faltar aquest debat. Podriem copiar dels nostres veïns francesos, que a més de tenir un dels millors sistemes sanitaris del món, superior al nostre, són capaços de connectar-lo de manera eficient amb la recerca, la transferència de tecnologia i la universitat. Però això ho podem deixar per a un altre dia.
