Avanços

L’altre dia estava llegint l’article “Nephrology research-the past, present and future. Floege J et al, Nat Rev Nephrol 11, 677-687 (2015)” on 5 il·lustres nefròlegs mostren la seva opinió sobre quins han estat els avanços més importants en el camp de la Nefrologia en els darrers 10 anys. Sembla que en recerca bàsica serien principalment l’eix FGF-23-Kloto, les variants genètiques de APOL1 com a risc de MRC en raça negra i les mutacions de diversos gens (WNK4, WNK1) involucrats en la reabsorció tubular de Na com a causa d’HTA. En el camp de la recerca clínica s’identifica el cinacalcet per al tractament de l’hiperparatiroïdisme, l’eculizumab per a l’aHUS, el biomarcador PLA2R Ab a la nefropatia membranosa que dona base al tractament amb anti-CD20 mAb i l’efecte de tolvaptan sobre ADPKD. Els autors han obviat en aquesta revisió, el camp del trasplantament renal, on probablement la millora de les tècniques de monitoratge d’anticossos antiHLA, que han permès l’accés al trasplantament de pacients d’alt risc immunològic, i el nou immunosupressor belatacept han estat les millores més destacades.

Hi ha camps molt importants com ara diàlisi, el fracàs renal agut i la nefropatia diabètica sense avanços significatius. L’hemodiafiltració on-line no s’ha generalitzat degut a la manca de consistència dels resultats als diferents assajos clínics. La  nefrologia és un dels camps de la Medicina amb un nombre menor d’assajos clínics.

L’absència d’estudis de qualitat fa que molts documents de consens recomanin tractament sense evidència. Per exemple, en trasplantament renal amb hipertensió arterial i proteïnúria es diu que el tractament d’elecció és el bloqueig RAS encara que no hi havia cap estudi per a suportar-ho. Aquesta setmana s’ha publicat el primer assaig clínic en aquesta població amb resultats negatius (Knoll GA et al, Ramipril versus placebo in kidney transplant patients with proteinuria: a multicentre, double-blind, randomised controlled trial. Lancet Diabetes Endocrinol). Aquest fenomen es reprodueix amb freqüència (ara mateix recordo el canvi del target d’hemoglobina en MRC). Aquests exemples mostren la importància de fer una lectura crítica de les recomanacions i guies clíniques i no acceptar-les com si fossin dogma de fe. Per una altra banda, suggereix una revisió profunda per part de les societats científiques del procediment d’elaboració d’aquestes guies. Finalment, cal incrementar la recerca col·laborativa i els estudis de qualitat en nefrologia.